A la darrera Fira del Bolet i la Natura, on l'AVCB va tenir parada, vam tenir una conversa molt enriquidora amb una veïna de Can Banús. Ens parlava de la riquesa de la parla local, un català genuí que encara batega Vilassar de Dalt i que es resisteix a desaparèixer.

Recollint el guant d'aquella conversa, i gràcies a la recerca feta per fonts com el bloc La Gramàtica del Caminant XXI i el diccionari Alcover-Moll, hem volgut fer una parada al camí per documentar i difondre aquestes paraules. Són paraules que defineixen oficis, eines, tradicions i maneres de fer que formin part del nostre ADN i de la història de la Serralada Litoral.

Des de l'Associació de Veïns de Can Banús, volem agraïr totes les aportacions veïnals i convidar-vos a fer un viatge per la nostra memòria lingüística.

Aquest llistat és una mostra de la riquesa dialectal de la nostra zona, sovint compartida amb altres municipis del Maresme. Les definicions són extretes del bloc La Gramàtica del Caminant XXI  i el diccionari Alcover-Moll.

Aguantar el pare ➔ Capejar el temporal.

Alt els pèssols ➔ Aturem-ho.

Anar als saps ➔ Anar a la cinquena forca (molt lluny).

Androna ➔ Carreró o passadís estret entre dues cases.

Arpiot ➔ Eina agrícola per cavar o arrabassar ceps/patates.

Bacineta ➔ Gibrella petita o orinal.

Bòtil ➔ Bidó gran de 200 litres.

Cancell ➔ Petit habitacle entre la porta exterior i interior.

Felipa ➔ Barra de fusta forta sota els raïls del ferrocarril.

Fer baldeiu ➔ Netejar a fons.

Fer mastufa ➔ Robar.

Fer queta ➔ Agafar a coll i bé.

Fer-se aigua al comptador ➔ Repassejar.

Fer toris ➔ Fer campana (no anar a escola).

Gafet ➔ Pinça d'estendre la roba.

Galamons ➔ Capgrossos ( capgrossos).

Giralt ➔ Gerani.

Pallet ➔ Estora petita de palla o espart davant la porta.

Perxa ➔ Barra del mecanisme d'una sínia/pou.

Pioixa ➔ Eina a manera de martell gruixut.

Va regalar ➔ On trenquin les ones.

Tarrabato ➔ Fer molt rudol.

Torronada ➔ Garrons aixafats amb pansa.

Tràmec ➔ Arpiots o aixada amb dues puntes.

Vògit ➔ Aparell combinat de rodes per fer funcionar sinies.

Voram ➔ Medusa.

Una Masia amb segles d'història

Can Banús és una masia emblemàtica del nostre nucli urbà que acull el Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt des del 1974. Documentada des del segle XIV, conserva l'essència de l'arquitectura catalana amb els finestrals gòtics i el jardí romàntic. És, sens dubte, el cor cultural del nostre barri.

Les Col·leccions del Museu:

🏺 Arqueologia: La col·lecció més antiga de la institució amb exposicions de llarga durada.

🏭 Secció Tèxtil: Un homenatge al passat industrial vilassarenc amb màquines recuperades de les antigues fàbriques.

📂 Arxiu Històric: Un recull viu que va des de pergamins de cases pairals fins a cartells del segle XX i documentació d'entitats locals.

📜 El Testament de Ramon Llull

Gràcies a la tasca de la doctora Coral Quadrada , s'ha digitalitzat un fons d'un valor incalculable: l'únic testament conservat del beat Ramon Llull (26 d'abril de 1313).

En aquest document, Llull ordena la difusió de les seves obres, demanant que es mostrin encadenades a esglésies i monestirs per a la lectura pública. Un arribat que, per raons de descendència medieval, ha perviscut al nostre fons i que ens connecta directament amb el pensament universal del segle XIV.

Un passat mil·lenari, una nova basílica

L'església parroquial de Sant Genís de Vilassar és un testimoni viu del pas del temps al nostre poble. Esmentada ja l'any 1118, l'edifici original va ser totalment refet entre 1511 i 1519 en un elegant estil gòtic tardà. Malauradament, va patir les conseqüències del conflicte civil: fou incendiada el 1936 i, a causa del seu estat, enderrocada el 1941.

La nova església que avui admirem es va aixecar el 1943 seguint els plànols de l'arquitecte Antoni Fisas. Aquesta construcció, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, és un exemple notable del monumentalisme academicista amb influències del classicisme italianitzant i el noucentisme català.

📜 El Testimoni del Passat: El Portal Gòtic

A l'exterior del temple actual, es conserva un autèntic tresor: el portal lateral tallat en pedra del segle XVI. És l'únic element de l'antiga església que va sobreviure a la demolició. Malgrat no tenir pinacles, és un exemple fidel de l'esquema gòtic, amb arquivoltes de mig punt i la imposta esculpida amb petits relleus. Sobre el floró central, un àngel esculpit ens recorda l'origen sacre de la construcció original.

✨ Un interior per a la contemplació

L'edifici s'estructura en una nau central i dues naves laterals de menys alçada, creuades per un petit creuer coronat per un cimbori polièdric que inunda l'espai de llum natural. A la façana principal, el nàrtex amb tres arcs de mig punt i columnetes clàssiques, que recorda les loggie florentines, és un exemple del refinament noucentista de Fisas. A l'interior, la decoració mural de Fidel Trias arrodoneix el conjunt artístic d'aquest temple emblemàtic.

📜 La Memòria Perduda: L'Antic Retaule Major

 (s. XVIII)

Gràcies a la col·laboració veïnal, podem compartir una imatge d'un valor incalculable per a la història de Vilassar de Dalt: una fotografia de l'antic Retaule Major de l'església gòtica de Sant Genís, presidia el temple abans de la seva destrucció.

Aquesta joia de l'art barroc català, datada del segle XVIII, era una estructura monumental de fusta tallada i daurada. Com es pot apreciar a la imatge, s'organitzava en diversos cossos superposats, plens de fornícules que allotjaven escultures de sants i relleus que narraven escenes bíbliques, tot coronat per un àtic majestuós.

Malauradament, com consta en fonts documentals com el fons de Josep Salvany o l'estudi de Josep Mª Martí Bonet ("El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona"), aquest retaule va desaparèixer definitivament el juliol de 1936, cremat durant els inicis de la Guerra Civil, quan el temple gòtic va ser incendiat i saquejat.

Poder visualitzar avui aquesta peça ens ajuda a entendre la magnitud de la riquesa artística que es va perdre i a valorar encara més els pocs elements que van sobreviure, com el portal lateral gòtic, que avui encara podem admirar

Una solució municipal davant la crisi

Dels 1.075 municipis de Catalunya, 720 van arribar a emetre el seu propi paper moneda l'any 1937. 

Vilassar de Dalt va ser un d'ells, creant bitllets amb un disseny molt cuidat on destacava la silueta del Castell, com veiem en les peces d'1 pesseta i de 50 cèntims.

Aquestes emissions, tot i ser prohibides pel Govern de l'Estat (llavors a València), van ser vitals per a la vida quotidiana dels vilassarencs fins que l'ocupació de l'exèrcit franquista les va declarar nul·les i les va retirar de la circulació, deixant-les sense valor econòmic però convertint-les, amb el temps, en peces de col·leccionista i testimonis de la nostra sobirania nacional.

L'escassetat de la "xavalla"

Durant els primers mesos de la Guerra Civil, Catalunya va patir una gran falta de moneda metàl·lica. La gent guardava la plata i el govern republicà necessitava el coure per a la indústria de guerra. Això va fer que comprar pa o anar al mercat fos gairebé impossible per la falta de canvi.

Per resoldre-ho, l'Ajuntament de Vilassar de Dalt, emparat per la Llei municipal de la Generalitat de 1936, va emetre els seus propis bitllets de curs legal dins del terme municipal