Les obres de la Casa de la Vila , finalitzen l'any 1884 a partir d'un projecte de Josep Oriol Mestres i Esplugues (Barcelona, 21 de novembre de 1815 - 7 de juliol de 1895) de l'any 1882. L'any 1974 s'hi afegeix un cos a l'esquerra que distorsiona aquesta simetria inicial i també s'hi afegeixen les finestres rectangulars del segon pis, molt juntes amb els guardapols de les finestres del primer pis, que són d'arc de mig punt. El coronament de la façana és pla amb motllures emmerletades. El cos principal és el que forma l'entrada i la balconada de balustre al primer pis, que sobresurt de la línia de façana, amb un coronament esglaonat acabat en triangle i dos pinacles laterals al mig dels quals hi ha un rellotge per damunt les motllures emmerletades. Per sota s'hi pot llegir la inscripció "CASA DE LA VILA".

El Castell de Vilassar, situat a Vilassar de Dalt, al Maresme, es troba a l'extrem d'un dels braços que davallen de la Serralada Litoral, que divideix els aiguavessants de les dues rieres de la població, deixant un fort pendent al costat de ponent i integrat a la part de llevant dins el nucli urbà de la vila. Fou restaurat el 1950.

Sembla plausible que els orígens del castell es remuntin al segle X, quan ja existia un nucli originari format per una torre de guaita i un recinte emmurallat al voltant. Al principi constituïa el centre d'una jurisdicció amb entitat pròpia però aviat fou propietat dels senyors de Burriac. L'any 1146, Berenguer Guadall de Sant Vicenç i Berenguera establiren la batllia de Vilassar a Marc Morell. El 1171, Pere de Sant Vicenç pactà amb Pere de Montornès una convinença per la qual li encomanà els feus de la torre de Vilassar.

La Rectoria és una obra amb elements gòtics de Vilassar de Dalt inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'element inventariat és la reixa.

Reixa situada a la finestra dreta -de cara a la casa- a la planta baixa de la rectoria. Està feta de ferro rodó treballat a mà amb barres que s'entrecreuen amb angle recte ja que el gruix de les barres permet foradar-les per travessar la barra de l'altre direcció. Aquesta reixa està subjecta pels quatre angles mitjançant unes grans claus agafades al mur i acabats amb un detall ornamental. A la part superior, hi ha una decoració, amb una creu, que és recent , així com la reixa de la finestra esquerra. La rectoria, amb estructura de masia del tipus II, també data d'aquest període .

L’Antiga capella de Sant Salvador de Vilassar de l’època romànica, fou esmentada ja l’any 1055, però durant els segles ha stat molt modificada.

La torre de Can Maians  està adossada a l’antic Mas Eroles, que va obtenir l’any 1551 el privilegi reial de construir la torre de defensa sent, des de fa segles, la porta d’entrada de Vilassar.

Can Grasses es una casa eclèctica d’estil neoclassic, inclosa a lInventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

El teatre de la Massa, obra del genial mestre d’obres Rafael Guastavino, és un dels elements arquitectònics més emblemàtics del Vilassar del segle XIX, amb la seva gran cúpula de volta catalana realitzada l’any 1881.

En el 1988 s’inicia una restauració del teatre. Aquests treballs s’abandonen el 1991 i el teatre queda en desús fins que l’any 1999 es reprèn la restauració i que  acaben l’any 2002.

El teatre restaurat es va inaugurar l’abril del 2002.

La masia de Can Rafart és una obra historicista de Vilassar de Dalt (Maresme) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. La torre actual fou edificada a tombant de segle XX en el mateix indret que ocupava l'antic mas Riera del Pou que apareix en el capbreu al segle XIV com un domini del Castell de Vilassar. Els Riera ja eren presents a Vilassar al segle XIII. 

La Eermita de Sant Sebastià, va ser construïda entre 1570 i 1578 i és obra de Joan Salvador "Garriga”.   Està dedicada a Sant Sebastià, Sant Roc i Sant Joan Baptista.   Malmesa durant la guerra civil, va ser restaurada el 1961.

La Creu de Can Boquet, prop del dolmen de la Roca d’en Toni, apareix per primera vegada en el plànol de 1777

Sant Genís és una església parroquial a la vila de Vilassar de Dalt (Maresme) amb elements del monumentalisme academicista i del gòtic tardà. L'església parroquial de Sant Genís de Vilassar és esmentada des del 1118, i fou refeta totalment el 1511-1519 amb estil gòtic tardà. Fou incendiada el 1936 i derruïda el 1941. La nova església es bastí seguint els plans d'Antoni Fisas el 1943, aquest edifici està protegit com a bé cultural d'interès local.

Institut Torremar és una residència ocupacional de Vilassar de Dalt protegida com a bé cultural d'interès local.

Edifici civil, de grans dimensions i de planta rectangular. Es compon de baixos, dos pisos i unes golfes al cos central. Cobert per una teulada de dos vessants amb el carener -al centre del qual s'aixeca una torre de planta quadrada amb un mirador a la part alta i una teulada de vessants molt inclinats- perpendicular a la façana.

La Font de la Teula, anomenada així perquè antigament l’aigua rajava per una teula des de uns diposits, sembla que va ser construida entre el S. XVII i el XIX.

El dolmen de la Roca d’en Toni és un monument funerari i és l’element prehistòric més emblemàtic de Vilassar.  Data de finals del neolític, un període anomenat calcolític (2200-1800 aC)

Necròpolis Medieval de Can Boquet, n'és una de les necròpolis més ben conservades d'època medieval a la comarca del Maresme. Es tracta de set tombes de l'alta edat mitjana, rectangulars i tipus cista, excavades al sauló i bastides amb lloses de granit. Probablement eren paleocristianes (d'entre els segles viii i IX).Van ésser excavades pel Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt

Les Escoles publiques, foren construides per l’arquitecte Jeroni Martorell, son d’estil modernista i s’inauguren el 29 de gener de 1930 i el 25 d’Agost de 1931 durant la república i en presencia d’en Francesc Macià passen a anomenar-se Grup Escolar francesc Macià

L'edifici  de l'Estrella, va acollir durant molts anys, l'antic mercat del Carme.Es un edifici de planta baixa i pis de formes molt simples. La planta baixa presenta pilars de ferro colat. L'immoble fou construït l'any 1890 per la societat de l'Estrella. Aquesta disposava d'una biblioteca, coral, teatre, economat i escola. L'any 1915 l'empresa fa fallida. L'any 1939 ho compra l'Ajuntament per instal·lar-hi el mercat municipal a la planta baixa. A la planta primera encara existeix el teatre, tot i que està tancat des d'abans de la Guerra Civil. La part de baix de la façana ha sofert modificacions.

L'any 1992 l'Ajuntament inicia unes obres de consolidació de la planta pis per reutilitzar l'espai del teatre.

Ca l'Arcís és una de les masies històriques del poble de Vilassar de Dalt, a la comarca del Maresme. Situada a la serralada litoral és la masia edificada a més altitud del terme municipal, al costat del camí que mena de Vilassar de Dalt a Órrius. No té vistes al cantó de marina, ja que el Turó d'en Torres les hi tapa. En canvi, sí que té una gran vista cap al costat del Vallès, la serralada Prelitoral i fins als Pirineus. És una de les heretats més grans de Vilassar de Dalt, bàsicament de bosc, cap a aigües vallesanes.

El nom que actualment s'utilitza per anomenar-la és el patronímic de la persona que el 1684 s'hi va establir: Narcís Prats i Blanch. Aquell any l'Antoni Colomer de Munt, pagès de Vilassar, li féu un primer arrendament per cinc anys que quedà indefinit. Per tant, en aquell any, la casa ja existia però en Narcís Prats l'amplià donant-li l'aspecte actual, com ens testimonia la llinda de la porta d'accés al menjador on hi ha la data de 1693.

CEIP Francesc Macià.L’any 2009 les noves necessitats educatives van portar a la construcció d’una nova escola en els terrenys de l’antic camp de futbol de Vilassar. Una escola moderna, acollidora, funcional, amb espais pensats per a les necessitats educatives dels infants del segle XXI.

Porta  del segle XVII d'entrada al jardí Romàntic del Museu Arxiu de Can Banús.

Can Banús és una masia del nucli urbà que acull el Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt des de 1974. Està documentada el segle XIV com a mas Canal, com a mas Serra els segles XV i XVI i com a can Banús des del segle XVII. Conserva dos finestrals gòtics i la porta principal amb arc del tipus de plec de llibre, a més del jardí romàntic. 

El Centre d'Atenció Primaria del Institut Català de la salut (CAP) de Vilassar de Dalt, està ubicat a la plaça de La republica nº 8 , al bellmitg del poble i a tocar del Ajuntamenmt i la esglèsia.

L'hospital de Sant Pere és un edifici de planta baixa, pis i golfes amb carener perpendicular a la façana principal. Ha sofert moltes transformacions al llarg del temps. La façana principal va ser restaurada el 1936 pel marquès de Gelida introdueix elements florals d'estil noucentista. L'edifici acull a la Fundació Privada Hospital de Sant Pere és una entitat sense ànim de lucre, dedicada a ser residencia per a gent gran, els orígens de la qual es remunten a l’any 1728. La Fundació la conforma un copatronat entre la Parròquia i l’Ajuntament de Vilassar de Dalt, que nomenen la direcció i la gerència del centre, una concepció de la institució, que – amb lleugers canvis- s’ha mantingut al llarg dels anys, des de fa gairebé tres segles.

Can Bonhivern  o també Can Mogas es una masia documentada des del 1229, quan era coneguda com can Malhivern. Durant el segle XV va ser propietat de la família Blanch, després dels Vives (segle XVII) i després dels Barnadas (segle XIX). Integrada dins el teixit urbà, amb el pas del temps ha quedat esqueixada i modificada. Amb tot, conserva el portal de punt rodó amb grans dovelles i dues finestres gòtiques d'arc conopial. La tercera finestra ha estat afegida modernament.

Construcció industrial, molt ben conservada, formada per una gran nau amb planta baixa i pis, amb coberta de teula amb dos vessants d'aigües cap als murs longitudinals de càrrega. Els murs, arrebossats i pinats de blanc, contenen nombrosos finestrals amb arcs escarsers.

El maó vist s'empra per a rematar els cims de les façanes, algunes de les parets que tanquen un gran pati central -adossats a la nau principal hi ha petits cossos de planta baixa que acaben de tancar el pati central, un dels quals està rematat amb una balustrada de terrissa-, i els pilars de la porta d'entrada.

L'edifici actual es construeix a finals del segle XIX, on hi havia l'antic mas Diumer, d'origen medieval. La quintana d'aquest mas s'esmicola en cóssos de terra per edificar-hi cases, a partir de l'any 1570. Aquestes construccions, ocupades per famílies menestrals, origina el carrer Nou.

El mas i les dependències annexes passen als Mainou, que exerceixen de boters.

A la segona meitat del segle XVIII, consta com a propietari en Jaume Ubach, al qual heretà el seu cosí, Ignasi de Bruguera, que és el que dóna el nom actual a la casa.

El gran Celler de Can Bruguera S. XVIII amb les seves bótes, premses, cubs i estris per a l’elaboració de vi i aiguardent.

Es conserva molt bé el magnífic celler en el soterrani que s'adapta al desnivell del terreny i al qual s'hi accedeix des de la Riera de Targa. 

En el jardí hi ha una glorieta de principis del segle XX decorada amb frescos.

A la part posterior del conjunt està ubicat el museu del cargol.

El Museu de Conquilles del Cau del Cargol és una col·lecció privada de més de 16.000 espècies de conquilles de mol·luscs, cargols i petxines, procedents de tot el món. El seu origen es remunta a l'any 1950 sent el seu fundador Jaume Bot i Arenas. Actualment és una de les col·leccions de conquilles de totes les zones geogràfiques del món, obertes al públic, més extenses. Un miler d'espècies estan exposades a una sala renovada recentment. 

La masia de Can Rafart és una obra historicista de Vilassar de Dalt (Maresme) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. La torre actual fou edificada a tombant de segle XX en el mateix indret que ocupava l'antic mas Riera del Pou que apareix en el capbreu al segle XIV com un domini del Castell de Vilassar. Els Riera ja eren presents a Vilassar al segle XIII. 

Can Salvet, es una masia coneguda antigament com mas Pons dels Arbres. Va ser adquirida el 1829 (data que figura escrita al rellotge de sol) per l'impressor barceloní Josep Piferrer, que la va reformar i ampliar.

Edifici civil conformat per planta baixa, dos pisos i està cobert la meitat per un terrat, i l'altre, per una teulada -coronada amb merlets- amb només una vessant.

Aquesta construcció domina tota la plaça de la vila, destacant la decoració de la façana -excepte la de la planta baixa, actualment local comercial-. Els elements ornamentals son de tipus neo-àrab, especialment els falsos arcs de ferradura lobulats i sostinguts per columnes. Aquestes arcuacions formen porxades o balconades als dos pisos i es tanquen amb baranes de pedra. Criden l'atenció les mènsules de sota el balcó del primer pis.

La Fornaca és un recinte arqueològic, datat en el S.I - S.II, que inclou tres forns romans dedicats a la producció industrial de material ceràmic de gran format: material de construcció (ímbrex, tègula i maons) i dòlies (recipients de grans dimensions). El topònim Fornaca, documentat per primera vegada l'any 1290 al speculum del Castell de Vilassar dóna pistes sobre l'antiguitat de la zona de producció industrial.

Els forns es troben en un recinte dissenyat l'any 2002 per l'arquitecte Toni Gironés. El recinte està format per un mur de pedra seca que permet el pas de l'aire, amb forma corba que dirigeix l'aire al voltant dels forns, però no els toca directament. També disposen d'il·luminació natural zenital per tres lucernaris situats a sobre de cada un dels forns, que permeten la seva observació i estudi, i que donen a la zona verda situada a sobre del recinte.

La seva tipologia, els materials trobats en l'excavació i l'estudi arqueomagnètic del forns 1 i 2 permeten datar l'època d'activitat dels forns entre els segles I i II dC.

L'antic mas de Daniel Baylach va ser adquirit per l'industrial barceloní Enric Tarrida que el va substituir, l'any 1905, per un gran casal senyorial d'estil vagament modernista. Té finestres amb llinda motllurada i ampit esculpit, i un coronament de formes sinuoses. En destaca l'airós pinacle amb una mena de templet al capdamunt que fa de mirador. Des de l’any 2.000, “Can Tarrida” és una residència per a malalts mentals, inscrita al registre d’ entitats del departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

La Biblioteca de Can Manyer, amb la nau antiga construïda el 1881 amb la patent de Rafael Guastavino, esdevindrà la fàbrica més gran de Vilassar, amb un complex de dues grans naus i la casa del vapor al centre. 

Construcció industrial pertanyent al sector tèxtil, que existeix des del 1854. L'actual edifici porta, sobre la porta principal, la data "1902". Està formada per quatre grans naus de planta rectangulars unides pels extrems, formant un conjunt de planta quadrada amb pati central. Tres de les naus, tenen una planta baixa i dos pisos; l'altra només en té un.

Al costat de la fàbrica, al carrer Llibertat hi ha una sèrie de cases, de cos més antic que l'actual conjunt de Cal Garbat, que formen part del projecte industrial originari. Entre ells hi ha Can Fil, a l'eixida de la qual es conserva l'única gran xemeneia vilassarenca que es comunica, per sota del terra de la casa, amb l'antiga caldera de vapor de la fàbrica.

Viserma Serveis i Manteniments S.L. es una empresa de serveis del Ajuntament de Vilassar de Dalt i fou constituida el 28 d’Abril de 2000.

Els Gegants nous Alçada: 4,00 m. (ell) i 3,95 m. (ella)   Constructors: Joan Artigas (Vilassar de Dalt) i Ramon Aumedes (Granollers)   Data d’estrena: 1 de maig de 2000 i 1 de maig de 2008 Personatges: Simbolitzen dos dels oficis més emblemàtics del poble: ell rajoler i ella l’ordidora. A més, duen els noms dels patrons del poble: Sant Pere Màrtir (maig) i Sant Genís (agost).

La Illa Fantasia es un parc aquàtic que s’inaugurà l’1 de maig de 1981, s'inaugura oficialment com un complex d'oci compost per un poliesportiu amb pistes de tennis i squash, una plaça de braus, un restaurant i algunes atraccions aquàtiques. Després de l'excel·lent acollida d'aquesta idea, es va decidir instal·lar més atraccions aquàtiques i una discoteca, en el lloc on hi havia el poliesportiu. La plaça de braus va desaparèixer i es va transformar en un auditori.